Els Aiguamolls de l'Empordà trenquen amb la tendència negativa dels darrers anys i recuperen la població hivernal d'ocells
El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà ha registrat aquest any un total d’11.086 aus en el marc del cens anual d’ocells hivernants que es va realitzar el passat mes de gener. Cal recordar, que la població d'ocells aquàtics dels Aiguamolls és la segona en importància de Catalunya, després del Delta de l'Ebre.
El grup més nombrós ha estat el dels anàtids i fotges amb 5.544 exemplars, entre els quals destaquen sobretot el xarxet comú Anas crecca (2.237 exemplars), l’ànec collverd Anas platyrhynchos (1.572 exemplars) i l’ànec cullerot Spatula clypeata (857). Això suposa el doble que l’any anterior i trenca amb la tendència a la baixa dels darrers anys, a causa principalment de factors com la sequera perllongada. Des del Parc Natural, s’espera que a poc a poc es vagi recuperant la població dels ocells hivernants, especial dels anàtids, i assolir xifres cada cop més properes a la d’altres anys, en què es va arribar als 10.000 ànecs.
El segon grup més nombrós és els de les gavines i els xatracs que es xifra amb 2.240 exemplars, dels quals més de la meitat corresponen al gavià argentat Larus michahellis (1.337), seguit de la gavina vulgar Chroicocephalus ridibundus (663).
El tercer grup en importància és el dels limícoles amb 1.633 ocells, on destaquen sobretot la fredeluga Vanellus vanellus, amb 1.020 exemplars.
En l’elaboració del cens han participat més d’una desena de persones entre personal del parc natural i voluntaris.
Xifra rècord de frarets al Parc Natural de Cap de Creus
Al Parc Natural del Cap de Creus el cens es focalitza a la punta del cap de Creus i permet disposar d’una radiografia precisa de l’estat de les poblacions que utilitzen aquest sector del litoral durant l’hivern. Enguany s’ha comptabilitzat 2.986 exemplars d’aus, una xifra superior a la dels darrers anys, on els censos se situaven entre els 1.500 i els 1.900 exemplars.
Destaquen especialment la xifra rècord de 190 exemplars de fraret Fratercula arctica, segurament a causa de l’inici del temporal de llevant mar endins, al Mediterrani occidental, que va empènyer els ocells pelàgics _aus marines que viuen la major part de la seva vida en alta mar, lluny de la costa,com el fraret_, cap al litoral. També cal assenyalar la important entrada d’espècies com ara les baldrigues mediterrànies (2.140) i les gavines capnegre (183) o la gavina corsa, amb un exemplar detectat, la primera vegada al Parc que s’observa durant el període hivernal. En contrapartida, el nombre d’exemplars de gavià argentat s’ha reduït i només s’han detectat 500 exemplars.
El cens del Parc Natural del Cap de Creus es du a terme amb el suport de personal tècnic del parc en coordinació amb el Servei de Fauna i Flora del Departament i la col·laboració del Cos d’Agents Rurals. L’especial geografia del parc fa que el mètode de cens sigui diferent del de la resta de Catalunya, amb recomptes amb embarcació per tot el litoral del parc, complementats amb observació des de la costa i a les zones humides de l’espai protegit i rodalies més immediates. Les característiques del parc, ben endinsat a l’extrem nord de la costa catalana dins el mar, el converteixin en un bon observatori i termòmetre de l’evolució de la fauna litoral i marina catalana i Mediterrània.
Estabilitat al Parc Natural de Montgrí, illes Medes i Baix Ter
Al Parc Natural del Montgrí, illes Medes i el Baix Ter, la tercera zona humida de Catalunya en ocells aquàtics hivernants, s’han censat 7.392 aus.
El grup més nombrós és el dels anàtids, amb 2.608 exemplars, dels quals la gran majoria són ànecs collverd Anasplatyrhynchos (2.243 exemplars). En menor nombre trobem els xarxets Anas crecca (302 exemplars) i fins a sis espècies més, de les que destaquen dos exemplars de bec de serra gros Mergus merganser, una espècie rara a Catalunya i que generalment hiverna més al nord.
En segon lloc, trobem els làrids, amb 2.179exemplars, on predominen especialment els gavians argentats Larus michahellis. Les illes Medes constitueix un dormidor important de gavians argentats al capvespre i concentra un nombre important d’exemplars provinents de bona part de la conca baixa del Ter, on se n’han arribat a comptar 1.924. La gavina riallera Chroicocephalus ridibundus és el segon làrid en abundància, del qual se n’han comptat 195 exemplars.
El tercer grup en importància és el dels limícoles, amb un total de 1.576 individus censats de 15 espècies diferents. D’aquests, l’espècie més nombrosa és la fredeluga Vanellus vanellus (1.253 exemplars).
En general, s’ha observat un nombre relativament estable d’anàtids respecte a l’any anterior, però en el cas dels limícoles i dels làrids s’han registrat descensos moderats.
El cens del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter es realitza amb la participació de personal del mateix parc natural, voluntaris, agents rurals i tècnics del Servei de Fauna i Flora del Departament.
